Benvinguts al meu bloc on us aniré explicant les meves vivències. Així podrem compartir-ho amb tots aquells amics que esteu lluny. Els altres, els que no em coneixeu, veureu que això del Síndrome de Down és, simplement, una manera diferent de ser. Per començar, doncs, aquesta amistat, què millor que fer-vos un regal que vaig trobar ara fa un parell d'anys a Bretanya. Petons a tots
.

Hola Indiana, em dic Susana Ruiz, m'encanta la teva proposta, mai m'havía fet amiga d'algú que no conec, i al veura la teva invitació no ho he pensat dues vegades. T'haig de dir que soc amiga del teu pare, pero també t´haig de dir que si no el coneixes també voldría ser amiga teva igualment. Jo no tinc cap amic amb Síndrome de Down i cincerament em fa molta il.lusió.
ResponEliminaBe, no m'enrrollo més per ara pero espero que seguim comunicanse i compertin les nostres experiencias de vida. Per cert, m'encanta molt el regal, moltisim. Soc escultura i m'agrada crear figures i criatures fantástiques, els crancs sempre m'han agradat molt. Si tens més fotos del crang de bretanya me les deixarás veura?. Et felicito per la teva iniciativa. Una abraçada. Susana
He posat anonim pero que no se com va la cosa.
Hola Indiana!!! Como vas guapa??? A borxa y a mi nos ha gustado mucho tu blog. Esperamos que sigas poniendo fotos y cosicas asi sabremos de ti, a pesar de estar muy lejos. Te pedimos que les des un beso muy grande a mama, a papa y a Carla. Nos veremos pronto y no dejes de estar asi de guapisima!!!!
ResponEliminaMuchos besicos preciosa!!
gracies per tot, susana i chabi
ResponEliminaola estic a escola valldeflors i ja estic aprenen a escriue i llejir molt bé tota sola.
ResponEliminaus envio un peto.
Hola Indiana veig que t'ho passes molt bé a les colonies d'estiu. Suposso que aniràs també el proper estiu. A mi m'agradaria també anar-hi perquè es veu tot mult chuli
ResponEliminaHola Indiana, soc el "cosinot Marc" esta molt be això del blog, me'n alegro, ja veuràs com serà divertit. Ja aniré seguint les teves aventures...
ResponEliminaApa un petonet i fins aviat!
pd. Que m'enviaras en gran aquesta foto teva i del cranc? Estas molt guapa i jo també vull vacilar de cosineta.
clar que si. dema te l'envio.
ResponEliminaOstres Indiana, m'has fet reviure les colonies de cuan tenia la teva edad, son dels recorts més macus que ting de la infancia. Com mola que ho compartegis amb tots. Susana Ruiz.
ResponEliminaHola Indiana! Som la Sílvia i el Gerard. Et recordes de nosaltres? Ens agrada molt el teu blog.
ResponEliminaUna abraçada!!
Hola Indiana. Som en Ramon i la Vicky, els amics de Lleida. Ens ha fet molta gràcia això del teu blog. En Joan t'envia molt petons. La Carla també, ara està tocant el piano. La Toia no la tenim aquí. És a Montpellier en un intercanvi amb l'insti.
ResponEliminaUna abraçada ben forta per a tu, la Karla i per als teus pares Marta i Jordi.
Ei! noieta, m'agrada molt el teu cranc, vigila que no et pessigui amb les seves pinces.
ResponEliminaQuan vingui a tremp et faré un petonàs, també m'agrada el color delteu blog, i tu, PRECIONA, BONICA, CARQUINYOLI, LLORO ARREBOSSAT....
Ana, vols venir de colònies l'any que vé amb mi, si us plau? :)
ResponEliminaIndiana
Susana, t'ho pssaves molt bé a les colònies?
ResponEliminaIndiana
Hola Sílvia i Gerard, vindreu a Tremp un dia, si us plau?
ResponEliminaIndiana
Hola Ramon i Vicki, dos petonts pel Joan Conejo.
ResponEliminaIndiana